dijous, 3 de juliol del 2014

JOSEP SASTRE i PRATS

Abat d´Amer i Roses   1660-1668

Abat de la Portella i Sant Pau del Camp   1668-1683

President de la Generalitat   1680-1683



Plou i fa sol:  vàrem tindré l'honor d'assistir a l'homenatge que es realitzar a Sant Pau del Camp honorant el que fou Abat i president de la Generalitat Josep Sastre i Prats, era membre de l'orde de Sant Benet i va ser abat de Santa Maria d'Amer l´(1660-1668), de Sant Pau del Camp (1668-1683), i de Sant Pere de la Portella, va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1680 fins el 1683, sota el regnat del rei espanyol Carles II l'Embruixat.   Personatge que devia tindré una gran influencia, i prestigi i del qual es saben ben poca cosa.
Resta una lapida del seu taüt, (trencada) i una gran incògnita al seu voltant.
Es un treball de recerca a càrrec d'Agustí Esteve i Orozco de Nájar, és investigador i documentalista medieval, autodidacta i president del Centre d'Investigació i Documentació Medieval de Catalunya.

Accés al document , clicar aquí:


Vilaverd



Situat a cavall entre la conca i l'Alt Camp, és el poble més meridional de la comarca.  Amb una altitud de 296m., la vila està situada al fons d'una gran clotada oval.  S´entra al seu terme per    l´estret de la Riba, vigilat per la torre de Puigcabrer.  El terme es troba envoltat pel de Montblanc en la seva major part i pel de la Riba.

El riu Francolí el travessar de cap a cap.  Durant el seu pas per Vilaverd el Francolí rep les aigües dels torrents del Montgoi i de la font de Balustres.  El riu, però, presenta unes oscil·lacions molt marcades, amb estiatges irregulars i fortes crescudes a la tardor que, a vegades, causen estralls (cal recordar l´aiguat de Sant Lluc de 1930),però a la vegada ha donat al poble terres de regadiu.  Amb tot, el Francolí sempre ha tingut al poble de Vilaverd amb l'ai al cor pels rumors que han circulat de construir un embassament a l'estret de la Riba.  Actualment sembla que tot això s'ha oblidat.

  
Els primers testimonis d´assentaments humans a la nostra terra ens els donen les troballes de les coves de Drac, del mas de l´Huguet, del mas de Dalt i de la cova de Cartanyà, habitades entre el 4000 i el 1000 aC. Abasten uns 3000 anys d´ocupació entre el neolític i les primeres invasions dels pobles celtes que introduïren el ferro.   El millor jaciment arqueològic el constitueix, tant pe l'abundància del material com per la seva qualitat, la Cova de Cartanyà, que fou descoberta el 1924 pel grup format per Josep Iglesias, Joaquim Santasusagna i Manuel Mata.           L´insigne Dr. Salvador Vilaseca i Anguera  s'encarregà d´efectua una primera i exhaustiva investigació dels vestigis prehistòrics, que publicà l´any 1926 al Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria.   

Els materials ceràmics constitueixen els elements més valuosos per la seva diversitat, que abraça mostres de la ceràmica montserratina (amb incisions) del neolític antic, ceràmica llisa del neolític mitjà i final i peces de vas campaniforme corresponents al calcolític i al bronze antic.  Al marge dels vestigis ceràmics també s'hi descobriren estris de pedra (fulles de sílex, percutors i moles de mà), estris d´os (punxons i puntes de sageta), restes de mamífers (cavall, porc senglar, cérvol, llop, cabra...) i algunes despulles humanes (ossos del crani i de les extremitats).

Sobre els següents ocupants del territori en sabem ben poca cosa, ja que no deixaren cap vestigi del seu pas per aquestes terres i ens hem d'acontentar amb unes dades generalistes i poc precises.  Fins al segle III a C el nostre terme estaria segurament sota el domini de la tribu dels ilergete, que serien substituïts per aquelles dates pels cossetans.

Un segle més tard començà d'ocupació romana que abastà fins al segle V de l´era cristiana, data en la qual caigué a les mans del rei visigot Euric.  Foren sis segles d'ocupació que deixaren per testimoni un ramal de la via Aurèlia que unia Tarraco amb Ilerda.  Aquesta calçada creuava el terme de sud a nord entrant per l´estret de la Riba, resseguint el marge dret del Francolí fins arribar al torrent de la Vall, per on entrava a l'actual terme de Montblanc.  Malgrat l'absència de qualsevol indici de poblament, Cortiella no descarta la possibilitat de l'existència d´alguna vila romana que aprofités les bones comunicacions i la presencia del riu Francolí.


Del període d'ocupació sarraïna ens resta la certesa de l'existència d'un castell que fou bastit pels vols de    l´any 800.  La fortalesa, segons tots els indicis, estava situada al nucli de Vilaverd, entre la carretera, el carrer de la Font, la plaça de Catalunya i la Costeta.  Per les notícies que ens facilita Fra Martí Soler sabem que es conservaren vestigis d'aquest castell fins al segle XVIII i que els seus carreus foren emprats en diverses obres.

Vilaverd va estar vinculat en origen a la jurisdicció o terme de Villasalva, el que seria amb el pas dels anys el futur Montblanc, quan es traslladà al seu emplaçament actual.

Ramon Berenguer IV l´any 1155 va fixar els límits de l'extens terme de Vila-salva, que abastava des de l'estret de la Riba, enllà del Brugent, fins a Farena, i que per la plana de la Conca  s'endinsava fins a la serra del Tallat.  Tota aquesta terra va donar-la a Pere Berenguer de Vilafranca perquè repoblés.  Un mes més tard Ramon Berenguer IV precisà amb un nou instrument  l'extensió i les fites d´aquest terme, i alhora concedia a tots aquells que anessin a poblar Duesaigües (Vila-salva) i Vilaverd un seguit de prerrogatives.

L´any 1178 Vilaverd passà a dependre de l'arquebisbe de Tarragona per bescanvi entre aquest i el rei d'uns drets que posseïa el prelat a Lleida.  Tota l'evolució posterior de l'indret estigué marcada per la seva dependència de l´arquebisbe tarragoní, que es va mantenir fins el final del segle XIV.

L´assentament primer del poble, la part del nucli vell o medieval, es situa a la dreta del Francolí; envoltada pel riu, pel barranc del Marell i per la muralla.  Restes d´aquesta muralla hagués pogut ser el carrer anomenat de la Vall, nom vulgar de "muralla avall" que es coneixia el s.XVI. En aquesta muralla hi havia dos portals: el de l'Abeurador i el de     l'església.  Encara que no s´han trobat restes, la tradició els assenyala allí.  Els carrers es poden observar que són en aquell lloc més estrets i irregulars, destacant la casa Reganyós o dels Òdena, i el molí de Baix, on es creu que molts carreus de la muralla s'aprofitaren pel molí.  A la plaça, es troba la Casa de la Vila, antic edifici reformat del s.XVII.

Aquesta església és la parròquia del poble de Vilaverd, situat a la riba dreta del riu Francolí, al sud de Montblanc.
Vilaverd és a uns 4 Km de Montblanc per la carretera C-240, que va d'aquesta darrera població a Reus i que passa vorejant la població.


Vilaverd va estar vinculat en origen a la jurisdicció o terme de Villasalva, el que seria amb el pas dels anys el futur Montblanc, quan es traslladà al seu emplaçament actual.
Ramon Berenguer IV l´any 1155 va fixar els límits de l'extens terme de Vila-salva, que abastava des de l'estret de la Riba, enllà del Brugent, fins a Farena, i que per la plana de la Conca  s'endinsava fins a la serra del Tallat.  Tota aquesta terra va donar-la a Pere Berenguer de Vilafranca perquè repoblés.  Un mes més tard Ramon Berenguer IV precisà amb un nou instrument l'extensió i les fites d'aquest terme, i alhora concedia a tots aquells que anessin a poblar Duesaigües (Vila-salva) i Vilaverd un seguit de prerrogatives.

L´any 1178 Vilaverd passà a dependre de l'arquebisbe de Tarragona per bescanvi entre aquest i el rei d´uns drets que posseïa el prelat a Lleida.  Tota l´evolució posterior de l´indret estigué marcada per la seva dependència de l´arquebisbe tarragoní, que es va mantenir fins el final del segle XIV.

La primera menció de l'església romànica dedicada a Sant Martí apareix en la butlla adreçada per Celestí III el 1193  a l'arquebisbe de Tarragona i al capítol de la catedral en què es confirmen les seves possessions.  Més endavant, les noticies relatives a aquesta parroquià comencen a sovintejar.  Els anys 1279-1280 el rector de Vilaverd contribuí, junt amb bona part de la resta de parròquies tarragonines, a la dècima papal, i novament els anys 1354-1355 consta que la parroquià de Ville Viridis va haver de lliurar al visitador 25 sous i 6 diners en concepte de dècima papal.  La parròquia de Vilaverd, que al final del segle XV era col-lació de l'arquebisbe de Tarragona, tenia com sufragánia  l´església de Sant Nicolau de la Riba.

L´edifici originàriament sembla haver estat d´una sola nau, la capçalera plana.  A aquesta nau s'haurien afegit capelles a banda i banda, i fins hi tot s'hauria ampliat, per la part del presbiteri, amb la construcció d´un creuer i una nova capella cultural.

La volta primitiva s´ha conservat en els tres primers trams de    l´església actual.  És de mig punt i mostra un lleuger apuntament. Els tres arcs torals que s´observen en aquesta volta no són originaris sinó que es tracte d´enguixats posteriors.
El portal d´accés  a l'església és l'original, l´arc de mig punt adovellat, amb una motllura a manera de guardapols que recorre l´arc externament.  Un ull de bou situat per sobre de la portada pot correspondre al moment en què es bastí l'església, però atès    l'estat actual hom no pot determinar-ho a causa de  l'arrebossat.

És difícil precisar el tipus d´aparell emprat en la construcció.
L´edifici s'ha arrebossat exteriorment i també interiorment.  També s'ha de tenir present la quantitat d´afegits que s´han produït a la fàbrica primitiva.
Tot plegat fa que, com a hipòtesi i tenint en compte l´estructura de l'edifici, es pugui dir que la seva tipologia originària podria haver correspost al mateix model que es va segui a la Guàrdia dels Prats (Montblanc, Conca de Barberà) o bé a la Goda (Argençola, Anoia). És a dir, una capella de nau rectangular amb la porta oberta als peus de l'església, a ponent i un santuari pla a llevant.  Les parts més antigues de l'església parroquial de Sant Martí de Vilaverd s'haurien bastit dins la segona meitat del segle XII.  Sembla ser que en un principi fou una església romànica ja que fa uns anys, i degut a unes obres, va aparèixer un portal en perfecta estat, que deuria ser la porta de migdia de l'església romànica.
 
Duran l'edat mitjana més del culte s'hi celebraren les sessions del Consell. En aquesta església hi havia la imatge de la Mare de Déu de la Serra, escultura italiana de finals del s. XVI, i que actualment es troba al Museu Diocesà de Tarragona.  Segons Blasi i Vallespinosa, aquesta imatge era primer a l'ermita de Montgoi, i per a mes seguretat la portaren a Tarragona.  El 1694 Mn. Francesc Tibau hi fundà un benefici sota la invocació de Nostra Senyora de la Serra.