dimarts, 23 de setembre de 2014

COMPENDI DE LA HISTORIA DE CATALUNYA - CAPITÍTOL IV


ESTAT Y CIVILISACIO DE CATALUNYA

EN TEMPS DELS ROMANS



23.    Organisació administrativa y judicial.- Catalunya formava part de la provincia Tarraconense y estava dividida en Convent juridichs ó audiencies pera la administració de justicia.  Dintre les provincies hi havia colonies que tenían los matexos privilegis y lleys propies; y ciutats lliures, confederades, y etipendiaries, que tenían llurs concells ó curies.
Entre les moltes poblacions catalanes que'ls romans fundaren, engrandiren ó donaren nom, merexen citarse:  Tarraco (Tarragona), Dertosa (Tortosa), Barcino (Barcelona), Gerunda (Girona), Aqua Calida (Caldes), etc.

24.   Vies ó camins.-  Catalunya estava creuada per moltes vies, especialment per la augusta que venint de Roma passava per Girona, Barcelona y Tarragona; les altres unian les ciutats y pobles entre sí.  Aquestes vies estavan magníficament empedrades y de tant en tant hi havia pedres miliaries hon se trobavan assenyalades les distancies.


25.  Aqüeductes, ponts y círcos -.  Los aqüeductes eran soterranis ó aparents; los primers consistían en galeríes de mina, y los segona en archs sobreposats, com lo de Tarragona.  Peró en cap construcció prengué l'arch formes tan atrevides com en los ponts; entre altres poden citarse, lo de Manresa y un fragment de lo del Diable de Martorell.  Construhiren també 'ls romans circus y teatres en Tarragona y Barcelona; los primers tenían la forma circolar y 'ls segons semi-circolar.


26.  Agricultura, industria y comerç -.  Les villae ó masies de que's troban restos per tot Catalunya, foren centre de conreu d'estesos territoris hon treballavan esclaus, y s'hi cullía 'l ví, l'oli y 'ls fruyts que eren enviats á Roma.  De les mines de Llivia s'estreya 'l coure y de les dels Pirineus la plats.  Les arts y oficis de les ciutats estavan agremiats, predominant los de la orfebrería serralleria y texits de lli y seda molt estimats dels romans.  Aquest desenrotllo agrícola é industrial estava sostingut per un actíu comerç molt més gran en lo esterior que en l'interior, arribant á tenir fama de ponts comercials de primer ordre los d'Emporion, Barcino, Tarraco, y Dertosa.

27.  Arquitectura .-  Los romans portaren á Catalunya la seua arquitectura quals elements constitutíus eran la columna y l'arch semicircular, y la aplicaren als temples y especialment á les obres públiques.  Son innombrables los restos que d'aquesta época encara se conservan en Catalunya; á los ja citats poden afegirshi: la torre dels Scipions, l'arch de Bará, la torre del Breny y les columnes d'Hércules.  Les belles arts estavan molt adelantades segons demostran los fragments d'estátues y frisos que's troban.

28.  Letres y ciencies .-  Los romans imposaren lo llatí no sols com á llengua oficial sinó també com idioma popular, pero's barrejá ab les antigues paraules ibériques resultant una llengua nova.  A mida que la corrupció portava á Roma á la decadencia literaria, anava brillant y s'imposava la nostra literatura.  Los millors escriptors catalans d'aquesta época eran cristians, y entre los més notables poden esmentarse:  St. Pacia, bisbe de Barcelona;  St. Damás, papa; St. Oraci, arquebisbe de Tarragona;  St. Victor, bisbe de Barcelona;  y Oronci, historiador.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada