ESTAT Y CIVILISACIO DE CATALUNYA
EN TEMPS DELS ROMANS
23. Organisació administrativa y judicial.- Catalunya
formava part de la provincia Tarraconense y estava dividida en Convent
juridichs ó audiencies pera la administració de justicia. Dintre les provincies hi havia colonies que
tenían los matexos privilegis y lleys propies; y ciutats lliures,
confederades, y etipendiaries, que tenían llurs concells ó curies.
Entre les moltes
poblacions catalanes que'ls romans fundaren, engrandiren ó donaren nom, merexen
citarse: Tarraco (Tarragona), Dertosa
(Tortosa), Barcino (Barcelona), Gerunda (Girona), Aqua Calida (Caldes), etc.
24. Vies ó camins.- Catalunya estava creuada per moltes vies,
especialment per la augusta que venint de Roma passava per Girona,
Barcelona y Tarragona; les altres unian les ciutats y pobles entre sí. Aquestes vies estavan magníficament
empedrades y de tant en tant hi havia pedres miliaries hon se trobavan
assenyalades les distancies.
25. Aqüeductes, ponts y círcos -. Los aqüeductes eran
soterranis ó aparents; los primers consistían en galeríes de mina, y los segona
en archs sobreposats, com lo de Tarragona.
Peró en cap construcció prengué l'arch formes tan atrevides com en los ponts;
entre altres poden citarse, lo de Manresa y un fragment de lo del Diable de
Martorell. Construhiren també 'ls
romans circus y teatres en Tarragona y Barcelona; los primers tenían la forma
circolar y 'ls segons semi-circolar.
26. Agricultura, industria y comerç -. Les villae ó masies de que's troban restos
per tot Catalunya, foren centre de conreu d'estesos territoris hon treballavan
esclaus, y s'hi cullía 'l ví, l'oli y 'ls fruyts que eren enviats á Roma. De les mines de Llivia s'estreya 'l coure y
de les dels Pirineus la plats. Les arts
y oficis de les ciutats estavan agremiats, predominant los de la orfebrería
serralleria y texits de lli y seda molt estimats dels romans. Aquest desenrotllo agrícola é industrial
estava sostingut per un actíu comerç molt més gran en lo esterior que en
l'interior, arribant á tenir fama de ponts comercials de primer ordre los
d'Emporion, Barcino, Tarraco, y Dertosa.
27. Arquitectura .- Los romans portaren á Catalunya la seua
arquitectura quals elements constitutíus eran la columna y l'arch semicircular,
y la aplicaren als temples y especialment á les obres públiques. Son innombrables los restos que d'aquesta
época encara se conservan en Catalunya; á los ja citats poden afegirshi: la
torre dels Scipions, l'arch de Bará, la torre del Breny y les columnes
d'Hércules. Les belles arts estavan
molt adelantades segons demostran los fragments d'estátues y frisos que's
troban.
28. Letres y ciencies .- Los romans imposaren
lo llatí no sols com á llengua oficial sinó també com idioma popular, pero's
barrejá ab les antigues paraules ibériques resultant una llengua nova. A mida que la corrupció portava á Roma á la
decadencia literaria, anava brillant y s'imposava la nostra literatura. Los millors escriptors catalans d'aquesta
época eran cristians, y entre los més notables poden esmentarse: St. Pacia, bisbe de Barcelona; St. Damás, papa; St. Oraci, arquebisbe de
Tarragona; St. Victor, bisbe de
Barcelona; y Oronci, historiador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada