dilluns, 16 de novembre de 2015

“ LA PELL ES LA FRONTERA” de Pau Civit i Poblet

El pasat dissabte dia 14 de novembre,al Museu Comarcal de Montblanc, presentació del llibre, “ LA PELL ES LA FRONTERA” , a càrrec del Sr. Josep Gomis i Martí President del Museu Arxiu de Montblanc i comptarà amb la presència del poeta montblanquí Josep Civit, del mateix autor i de l'Alcalde de Montblanc Sr. Josep Andreu

LA PELL ES LA FRONTERA”es un aiguabarreig dels versos que han nascut dins les hores i els dies, que al llarg de un any, han sacsejat l'interior de l' autor. Sense acotar el poemari en una sola temàtica, si no fruit dels moments, de l'estat d'ànim, de les coses que li van succeint , en el seu transit per la quotidianitat diària.



Trobareu als fulls de LA PELL ES LA FRONTERA, poemes de diari, amorosos, de desamor, de fracàs, amb mirades a la naturalesa, sobre el pas de la vida i les seves experiències.L'autor descriu poèticament les feines del camp, que foren a la seva infància el referent i el món on va ser educat en un temps familiar que ja no tornarà , temps de convivència amb el raïm , el vi, el blat i les antigues formes de viure en família i comunitat, també amb les imposades per la política i la religió, on la llengua i els drets eren maltractats.

Als avantpassats que varen patir la guerra, als carrers i llocs presents a la memòria i en els que l'autor es va fer gran. Escriu també sobre temes de rabiosa actualitat, drama dels refugiats , Palestina, Sàhara...

Un poemari d'amor a les persones, a la naturalesa i a la terra que el va veure néixer . 

              Pau Civit i Poblet, neix a Blancafort a poca distancia de Montblanc, (La Conca de Barberà) on actualment viu.
Escriu i llegeix poesia des de l'adolescència. Admirador i coneixedor dels paisatges i de la gent de la comarca, porta dins seu, tot el sentiment i el bagatge , que el fan escriure versos, on l'amor i el desamor, els paratges i les formes de vida, interactuen, dins els mateixos poemes. Nostàlgia, somnis trencats,ferides obertes, inquietud pel esdevenidor. 

Fa del cromatisme i la força d'aquesta terra de raim i cereal, i dels dibuixos que la configuren, una font de inspiració.
En definitiva, poesia de la experiència , sobre els grans temes de sempre, però segats, batuts, arerats i ensacats a la seva estimada terra.


dilluns, 2 de novembre de 2015

El Montblanc dels anys de l’aiguardent.

Fotografies inèdites de L.Roisin.

Aquest any, dins el programa d’activitats de la Fira de Sant Martí hi ha inclosa una activitat paral·lela consistent en una exposició de fotografíes inèdites de Montblanc de fa un segle.




L’origen de la exposició és una col·lecció de fotografíes inèdites del fotògraf francés Lucien Roisin que va fer a Montblanc a principis del segle XX. Part del seu fons fotogràfic es va convertir en postals que van circular en aquella época i que encara es conserven.

A principis de segle XX la fotografía era una tecnología incipient. No obstant, de bon principi, una colla de pioners ja començaren a utilizar-la per retratar els pobles i contrades del nostre país. Un dels més destacats fou en Lucien Roisin (1876-1942), ciutadà francés afincat a Barcelona que tot sovint viatjava pel país traient instantànies d’edificis i paisatges dels diferents pobles i ciutats que visitava. A Montblanc hi vingué uns quants cops. 

Així mateix part d’aquelles fotografíes després eren convertides en postals per a la seva distribució. Algunes botigues de la vila, aviat hi veieren l’interés comercial i començaren a vendre-les als montblanquins i viatgers. Potser la més rellevant fou la ja desapareguda Casa Calamanda, al carrer Ducat, que freqüentment encarregava noves tirades de postals responent a la creixent demanda per part dels clients. Gràcies a la iniciativa d’aquests comerços, moltes d’aquelles imatges ens han arribat a dia d’avui.
Però no totes les fotografíes es convertiren en postals. El fons de Roisin era molt extens i només una fracció veié la llum.

Com a part de la seva recerca, Eduard Contijoch ha visitat molts arxius històrics i en un d’ells, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya que acull gran part del llegat de Roisin, hi trobà una caixa simplement etiquetada amb el nom “Montblanc”. Dins hi trobà una quarantena de plaques fotogràfiques en les que, tot i ser negatius, s’hi reconeixien paisatges de Montblanc i la seva rodalia. Un cop positivats pogué comprobar que eren fotografíes inèdites i que revel·laven de manera gràfica com era la nostra vila fa més de cent anys.

A partir d’aquí contactà l’ajuntament de la vila per convencer-los de l’interès de la troballa. No fou difícil, aviat s’adquiriren les instantànies i es pensà en alguna via per difondre d’aquest testimoni. El fet que el Montblanc que mostraven les fotografíes il·lustrava tot sovint la vinculació de la vila amb la indústria de l’aiguardent féu que es pregués la decisió de fer-ho per la fira de Sant Martí (Safrània).

En els darrers mesos, Contijoch s’ha dedicat a analitzar les fotografíes per poder datar-les a partir dels detalls que hi apareixen: l’arquitectura de les cases, els comerços, l’empedrat dels carrers, la maduresa dels arbres,… tot detall contribueix a fixar la data d’una fotografía.

Tots els visitants de la fira podrán gaudir de l’exposició d’un seguit d’instantànies que ens portaran al Montblanc de fa un segle, el Montblanc dels anys de l’aiguardent.”